zur 22. Sitzung
am 12 – III - 2013, um 1111h,
im Café Majestic
in Porto
zur Lektüre des Gedichtes
Pare
von Vicent Andrés Estellés
UROGALLUS
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet es diu d'això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuï, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma,
i fins i tot em vas permetre anar a grè.
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde.
i tu, dempeus darrer meu.
jo ecrivia, assegut a la taula,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegis allò que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes.
el meu llatí.
i callaves després.
ara,
emtre escric açò,
et sent al meu darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interromput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
Vale!