zur 4. Sitzung
am 15 - II - 2011, um 1111h,
in's Café Madrid
in Las Palmas
zur Lektüre
eines altkatalanischen Cant
von Ausiàs March
UROGALLUS
22 - I – 2011
CANT
(von Ausiàs March)
Colguen les gents ab alegria festes,
Iloant a Déu, entremesclant deports;
Places, carrers e delitables horts
Sien cercats ab recont grans gestes.
E vaja io los sepulcres cercant,
Interrogant ànimes infernades;
E respondran, car no són companyades
D’altre que mi en son continu plant.
Cascú requer e vol a son semblant;
Per ?o no em plau la pràtica dels vius:
D’imaginar mon estat són esquius;
Sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xipré, presoner d’un heretge,
En mon esguard no és malauirat,
Car ?o que vull no sera mai finat,
De mon design no em porà guarir metge.
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
E per tots temps brota la carn de nou,
En son menjar aquell ocell mai clou;
Pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
Car és un verm qui romp la mia pensa,
Alter lo cor, qui mai cessen de romper,
E llur treball no es porà enterrompre
Sinó ab ?o que d’haver se defensa.
E si la mort no em dugués tal ofensa
- fer mi absent d’una tan plasent vista -,
No li graesc que de terra no vista
Lo meu cos nu, qui de plaer no pensa
De perdre pus que lo imaginar
Los meus desigs no poder-se complir;
E si em cove mon darer jorn finir,
Seran donates térmens a ben amar.
E si en lo cel Déu me vol allotjar,
Part veure a Ell, per complir mon delit
Serà mester que em sia dellai dit
Que d’esta mort vós ha plagut plorar,
Penedint-vós com per poca mercé
Mor l’innoscent e per amar-vos martre;
Cell qui lo cos de l’arma vol departure,
Si ferm cregués que us doldrieu de se.
Tornada
Llir entre cards, vós sabeu e io sé
Que es pot bé fer hom morir per amor;
Creure de mi, que só en tal dolor,
No fareu molt que hi doneu plena fe.
Vale!